L'aigua és la molècula més coneguda per tots els que habitem el planeta terra, si més no, sabem de sobres que les formes de vida que actualment coneixem estan basades en l'H2O i en depenen exclusivament d'ella (exceptuant alguns bacteris...).
A la terra la trobem en els tres estats: gas (a l'atmosfera, en forma de vapor), líquid (als mars i oceans, rius, llacs, aqüífers... que conformen la hidrosfera) i sòlid. En aquest darrer estat la trobem als casquets polars en forma de gel, als cims de les muntanyes en forma de neu i, en general, quan la temperatura es troba per sota dels 0ºC.
L'aigua, juntament amb el gal·li, el bismut, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici, és una de les poques substàncies que en estat sòlid augmenten de volum, és a dir, que disminueix la seva densitat. Aquesta propietat evita que els oceans de les regions polars de la Terra es congelin totalment, ja que el gel flota sobre l'aigua líquida i queda exposat a canvis de temperatura de l'atmosfera. Conseqüentment, els éssers que viuen al fons queden resguardats de les temperatures baixes.
A la terra la trobem en els tres estats: gas (a l'atmosfera, en forma de vapor), líquid (als mars i oceans, rius, llacs, aqüífers... que conformen la hidrosfera) i sòlid. En aquest darrer estat la trobem als casquets polars en forma de gel, als cims de les muntanyes en forma de neu i, en general, quan la temperatura es troba per sota dels 0ºC.
L'aigua, juntament amb el gal·li, el bismut, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici, és una de les poques substàncies que en estat sòlid augmenten de volum, és a dir, que disminueix la seva densitat. Aquesta propietat evita que els oceans de les regions polars de la Terra es congelin totalment, ja que el gel flota sobre l'aigua líquida i queda exposat a canvis de temperatura de l'atmosfera. Conseqüentment, els éssers que viuen al fons queden resguardats de les temperatures baixes.
A pressió atmosfèrica, les molècules d'aigua adopten una estructura tetraèdrica i per això s'agrupen de forma compacta. Els cristalls de gel tenen una estructura hexagonal que dependrà de la pressió a la qual cristal·litzen, donant lloc als diferents tipus de gel que actualment coneixem:
L'aigua líquida és incolora, encara que en grans quantitats adopta un color blau que és producte de la difracció de la llum quan la travessa, ja que absorbeix amb més facilitat les longituds d'ona llargues (vermell, taronja i groc) que les d'ona curta (blau, violeta), desviant lleugerament aquestes últimes i provocant que en grans quantitats aquestes ones curtes es facin apreciables. Per aquesta raó el gel també adopta una tonalitat blava, a diferència de la neu que reflexa tota la llum que li arriba en una capa molt fina que es troba a la superfície (per això la veiem blanca).
No hay comentarios:
Publicar un comentario