Carabela portuguesa says: "El pueblo, unido, jamás será vencido"

La carabela portuguesa, o Physalia physalis , pertany al grup dels cnidaris (com les meduses) amb la característica que està formada per la unió de pòlips cada un d'ells especialitzat en funcions específiques, de manera que formen un "tot" o organisme colonial.

Els pòlips realitzen funcions com a flotadors, en tasques d'alimentació i respiració, altres serveixen per la reproducció. A més disposa d'uns llarguíssims tentacles, que poden arribar a fer 30m de longitud, que s'encarreguen de capturar l'aliment i de protegir en cas de perill.

Pel seu aspecte podria semblar una medusa, però les seves cèl·lules urticants són unes deu vegades més potents que les d'aquestes (una medusa normal conté 100.000 cèl·lules urticants per cm2). Això fa que la seva picada pugui ser mortal per les persones, sobretot aquelles afectades per problemes cardiovasculars, neurològics o asmàtics i a nens petits. No obstant es tractaria de casos extrems.

Aquests cnidaris habiten les costes de Portugal, des de les Açores fins a la costa portuguesa, i és un fet estrany que s'hagin detectat al mediterrani. Com que no són pròpies d'aquest medi, s'espera que a la llarga morin o l'abandonin. L'avantatge és que són fàcils de detectar a l'aigua gràcies al flotador que les manté a la superfície d'aquesta (que no és més que la seva bufeta plena de gas).

"Algo en mi interior está creciendo... ¡y no es un bebé!"

L'altre dia a les notícies, em vaig quedar literalment com l'emoticone de moda, lOl, en sentir la cosa més estranya i curiosa que mai havia vist. Un noi rus de 28 anys, Artyom Sidorkin, feia mesos que sentia una mena de fiblada al pit acompanyada d'un dolor intens que, a més, li feia tossir sang.

Pensant en el pitjor, va anar a l'hospital a fer-se unes radiografies i els metges li digueren que tenia un tumor al pulmó. Vladimir Kamashev, cirurjà, li extranyà la forma d'aquest ja que no s'assemblava a res del que havia vist al llarg de la seva carrera professional, i per això decidí operar immediatament.

No s'hauria imaginat mai que, en obrir el pacient, en comptes d'un tumor es trobés cara a cara amb una branca d'avet de 5cm de longitud. Els metges han donat l'explicació següent: el pacient havia respirat una llavor d'avet instal·lant-se aquesta dins el pulmó. Però els biòlegs neguen que això sigui possible, ja que pel seu desenvolupament, pel que fa dins d'un cos humà, manquen moltes coses fonamentals, entre elles la llum solar.

La notícia sencera la trobareu aquí.

Curiositats de l'hidrur d'oxigen a 0 graus C

L'aigua és la molècula més coneguda per tots els que habitem el planeta terra, si més no, sabem de sobres que les formes de vida que actualment coneixem estan basades en l'H2O i en depenen exclusivament d'ella (exceptuant alguns bacteris...).

A la terra la trobem en els tres estats: gas (a l'atmosfera, en forma de vapor), líquid (als mars i oceans, rius, llacs, aqüífers... que conformen la hidrosfera) i sòlid. En aquest darrer estat la trobem als casquets polars en forma de gel, als cims de les muntanyes en forma de neu i, en general, quan la temperatura es troba per sota dels 0ºC.

L'aigua, juntament amb el gal·li, el bismut, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici, és una de les poques substàncies que en estat sòlid augmenten de volum, és a dir, que disminueix la seva densitat. Aquesta propietat evita que els oceans de les regions polars de la Terra es congelin totalment, ja que el gel flota sobre l'aigua líquida i queda exposat a canvis de temperatura de l'atmosfera. Conseqüentment, els éssers que viuen al fons queden resguardats de les temperatures baixes.

A pressió atmosfèrica, les molècules d'aigua adopten una estructura tetraèdrica i per això s'agrupen de forma compacta. Els cristalls de gel tenen una estructura hexagonal que dependrà de la pressió a la qual cristal·litzen, donant lloc als diferents tipus de gel que actualment coneixem:

L'aigua líquida és incolora, encara que en grans quantitats adopta un color blau que és producte de la difracció de la llum quan la travessa, ja que absorbeix amb més facilitat les longituds d'ona llargues (vermell, taronja i groc) que les d'ona curta (blau, violeta), desviant lleugerament aquestes últimes i provocant que en grans quantitats aquestes ones curtes es facin apreciables. Per aquesta raó el gel també adopta una tonalitat blava, a diferència de la neu que reflexa tota la llum que li arriba en una capa molt fina que es troba a la superfície (per això la veiem blanca).

Abraçades per bluetooth: la Hug Shirt

Nominada per la revista Time com un dels millors invents del 2006, la Hug Shirt és una camiseta capaç de "donar abraçades" a distància mitjançant un dispositiu bluetooth.

La Hug Shirt és una camiseta equipada amb sensors per diferents zones del tòrax i dels braços dissenyats per rebre i reproduir dades. Aquests sensors poden generar la sensació de pressió produïda, i té en compte la força amb què fa l'abraçada, la temperatura corporal i les pulsacions del remitent.

Aquestes dades es transmeten via Bluetooth al mòvil i allà tries a qui vols enviar-li (el receptor ha de tenir també una Hug Shirt, s'entén xD). El mòvil receptor que disposa com el de l'emissor d'un programa Java anomenat "Hug Me", interpretarà la informació i la enviarà novament via blueetooth a la camiseta del receptor. Així les possibilitats d'enviar una abraçada a algú que visqui al teu carrer o que estigui a l'altra punta del món són les mateixes.


Només cal disposar d'un mòvil amb bluetooth i que suporti el Java per enviar una d'aquestes abraçades (amb el mateix programa (Software Hug Me) pots codificar tots els paràmetres de l'abraçada i enviar-li a algú que en tingui una... no cal estrictament que l'emissor disposi d'una Hug Shirt). És tant senzill com enviar un sms...

La Hug Shirt es pot rentar tranquilament, ja que els sensors es poden treure i tornar a col·locar amb facilitat. A més, es poden comprar diferents dissenys de samarretes pagant una única vegada pels sensors.

El món de les telecomunicacions arriba cada dia més lluny. Tot i així no cal abusar-ne, ja que arribarem a un punt en què no caldrà relacionar-te amb ningú per tenir un mínim contacte físic: tot es basarà en "hug-kiss-love-sms"...