(Ding Dong!!) Última planta: espai exterior

Encara que sembli ciència ficció, és una realitat: la NASA investiga i inverteix en un projecte de construcció d'un ascensor espacial. L'ascensor conectaria per via directa la Terra amb l'espai exterior, agilitzant el procés de posada en órbita de naus de càrrega i (per què no?) de naus tripulades d'una manera més econòmica i segura.

S'està plantejant construir-lo a base de nanotubs de carboni (més de 40.000 Km) amb una capacitat de càrrega de 20 tones, sense que hi hagi cap mena de risc. El cable (també de nanotubs) tindria un gruix més petit que el d'un cabell i una força capaç de transportar més de 12 tones.

Els nanotubs de carboni van ser descoberts el 1991 i la seva unitat bàsica és la d'una làmina de grafit enrotllada cilíndricament, de tal manera que el seu radi esdevé de l'ordre d'uns quants nanòmetres. Són lleugers, porosos i tenen alta resistència mecànica.

Electrònicament, poden comportar-se com conductors, aïllants i semiconductors depenent de la geometria del tub. Una altra de les seves propietats interessants és la seva gran capacitat d'emissió d'electrons. Aquest fet fa que presentin aventatges respecte de les pantalles planes LCD actuals: ampli angle de visió, capacitat de treballar en condicions extremes de temperatura i brillantor suficient com per a poder veure les imatges a la llum del sol.

Estructura de capes de grafit

Estructura del diamant


Fullerenc

Nanotubs de diferents geometries cilíndriques