Un món curiós

El elemento estrella

2010-04-25T13:42:00.000-07:00

Molts podríeu pensar que parlaria del carboni... o potser de l'oxigen. Però aquesta entrada (desprès dels 11 mesos d'inactivitat del blog) va dedicada a l'element número 44, el número estrella, el Ruteni!

El Ruteni, Ru, és un element que pertany als metalls de transició. Alhora pertany al grup anomenat "grup del platí" que inclou 6 elements de propietats similars: Ruteni, Rodi, Platí, Osmi, Iridi i Paladi. És un metall dur i fràgil que presenta quatre formes cristal·lines diferents. S'obté a les mines de platí, però és un element molt escàs a la Terra. S'utilitza bàsicament per augmentar la duresa del Pd i del Pt, així com augmentar la resistència a la corrosió del Ti, i fa poc s'ha trobat una aleació de Ru i Mo superconductora a 10.6K.

És un metall versàtil que fàcilment forma compostos amb el C. Aquests compostos tendeixen a tenir un color fosc i a reaccionar més ràpidament que els anàlegs del Os. Els compostos amb el Cl poden donar una coloració viva, com el Tris(bipyridine)ruthenium(II)-chloride:

El tetraòxid de ruteni, RuO4, és volàtil, molt tòxic i pot arribar a ser explosiu. El Ru en sí no té cap paper biològic (beneficiosament parlant), però pot tractar-se d'un agent cancerigen per la pell i acumular-se als ossos. Els seus efectes encara s'estan investigant.

Actualment s'estan investigant les seves propietats magnètiques per a un futur ús en microxips i en material microelectrònic per les seves propietats semiconductores. També s'utilitza cada vegada més en la recerca d'energies no contaminants, com la solar, en la fabricació de cel·les solars de baix cost.

Helium

2009-05-19T10:48:00.000-07:00

L'Heli és el segon element de la taula periòdica, pertany al Grup 18 (Gasos Nobles) per la seva gran estabilitat electrònica (1s2). És un gas molt inert (com tots els del seu grup), inodor, incolor, insípid i no tòxic. És l'element amb el punt de fusió i ebullició més baixos de la taula periòdica (punt de fusió proper al zero absolut [0 K] ), fet que fa que, excepte en condicions extremes de pressió, sempre es trobi en estat gasós.

Malgrat que formi part de l'atmosfera terrestre, no va ser descobert fins el 1868 durant un eclipse solar, en realitzar un anàlisi de la línia d'emissió de la corona solar. D'aquí el seu nom "Heli" procedent d'"Helios", déu del Sol.

A l'aire el trobem en uns 5'2ppm, però l'He constitueix un 20% del material de les estrelles, on contínuament es produeixen fusions nuclears d'Hidrogen. També es troba en jaciments naturals de gas, sobretot als EUA, i és producte de la desintegració de l'Urani.

S'usa com a gas criogènic, en imants superconductors, en química analítica en la cromatografia de gasos, en làsers, com a gas en globus i zeppelins publicitaris (l'He és menys dens que l'aire i el seu volum molar és molt elevat, poques partícules ocupen molt espai i tenen tendència a pujar i a ocupar-ho tot), etc.

Les partícules d'He gas són més petites que l'aire, és per això que en ser inhalat fa vibrar de manera diferent les cordes vocals, produint una veu més aguda i una mica distorsionada (com la dels pitufos).

El millor lloc de treball del món

2009-05-07T14:05:00.000-07:00

Qui no seria capaç, per la suculenta quantitat de 10.000€ mensuals durant 6 mesos, de treballar de vigilant d'una illa paradisíaca d'Austràlia?

Aquest és el considerat el millor lloc de treball del món, i aquest any ha estat escollit un jove britànic, Ben Southall, d'entre 35.000 candidats que es varen presentar al concurs organitzat pel Departament de Turisme de l'estat australià de Queensland, per fer aquesta tasca. Únics requisits: saber nadar, bussejar, tenir ganes de conèixer gent nova i compartir les experiències per internet. Dur, eh?

L'objectiu, però, d'aquest concurs ha estat la promoció de la illa de Hamilton, la Gran Barrera de Coral i les platges tropicals de Queensland.

"..No hase falta desir nada más"

Carabela portuguesa says: "El pueblo, unido, jamás será vencido"

2009-04-30T08:53:00.000-07:00

La carabela portuguesa, o Physalia physalis , pertany al grup dels cnidaris (com les meduses) amb la característica que està formada per la unió de pòlips cada un d'ells especialitzat en funcions específiques, de manera que formen un "tot" o organisme colonial.

Els pòlips realitzen funcions com a flotadors, en tasques d'alimentació i respiració, altres serveixen per la reproducció. A més disposa d'uns llarguíssims tentacles, que poden arribar a fer 30m de longitud, que s'encarreguen de capturar l'aliment i de protegir en cas de perill.

Pel seu aspecte podria semblar una medusa, però les seves cèl·lules urticants són unes deu vegades més potents que les d'aquestes (una medusa normal conté 100.000 cèl·lules urticants per cm2). Això fa que la seva picada pugui ser mortal per les persones, sobretot aquelles afectades per problemes cardiovasculars, neurològics o asmàtics i a nens petits. No obstant es tractaria de casos extrems.

Aquests cnidaris habiten les costes de Portugal, des de les Açores fins a la costa portuguesa, i és un fet estrany que s'hagin detectat al mediterrani. Com que no són pròpies d'aquest medi, s'espera que a la llarga morin o l'abandonin. L'avantatge és que són fàcils de detectar a l'aigua gràcies al flotador que les manté a la superfície d'aquesta (que no és més que la seva bufeta plena de gas).

"Algo en mi interior está creciendo... ¡y no es un bebé!"

2009-04-17T11:21:00.000-07:00

L'altre dia a les notícies, em vaig quedar literalment com l'emoticone de moda, lOl, en sentir la cosa més estranya i curiosa que mai havia vist. Un noi rus de 28 anys, Artyom Sidorkin, feia mesos que sentia una mena de fiblada al pit acompanyada d'un dolor intens que, a més, li feia tossir sang.

Pensant en el pitjor, va anar a l'hospital a fer-se unes radiografies i els metges li digueren que tenia un tumor al pulmó. Vladimir Kamashev, cirurjà, li extranyà la forma d'aquest ja que no s'assemblava a res del que havia vist al llarg de la seva carrera professional, i per això decidí operar immediatament.

No s'hauria imaginat mai que, en obrir el pacient, en comptes d'un tumor es trobés cara a cara amb una branca d'avet de 5cm de longitud. Els metges han donat l'explicació següent: el pacient havia respirat una llavor d'avet instal·lant-se aquesta dins el pulmó. Però els biòlegs neguen que això sigui possible, ja que pel seu desenvolupament, pel que fa dins d'un cos humà, manquen moltes coses fonamentals, entre elles la llum solar.

La notícia sencera la trobareu aquí.

Curiositats de l'hidrur d'oxigen a 0 graus C

2009-04-14T12:49:00.000-07:00

L'aigua és la molècula més coneguda per tots els que habitem el planeta terra, si més no, sabem de sobres que les formes de vida que actualment coneixem estan basades en l'H2O i en depenen exclusivament d'ella (exceptuant alguns bacteris...).

A la terra la trobem en els tres estats: gas (a l'atmosfera, en forma de vapor), líquid (als mars i oceans, rius, llacs, aqüífers... que conformen la hidrosfera) i sòlid. En aquest darrer estat la trobem als casquets polars en forma de gel, als cims de les muntanyes en forma de neu i, en general, quan la temperatura es troba per sota dels 0ºC.

L'aigua, juntament amb el gal·li, el bismut, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici, és una de les poques substàncies que en estat sòlid augmenten de volum, és a dir, que disminueix la seva densitat. Aquesta propietat evita que els oceans de les regions polars de la Terra es congelin totalment, ja que el gel flota sobre l'aigua líquida i queda exposat a canvis de temperatura de l'atmosfera. Conseqüentment, els éssers que viuen al fons queden resguardats de les temperatures baixes.

A pressió atmosfèrica, les molècules d'aigua adopten una estructura tetraèdrica i per això s'agrupen de forma compacta. Els cristalls de gel tenen una estructura hexagonal que dependrà de la pressió a la qual cristal·litzen, donant lloc als diferents tipus de gel que actualment coneixem:

L'aigua líquida és incolora, encara que en grans quantitats adopta un color blau que és producte de la difracció de la llum quan la travessa, ja que absorbeix amb més facilitat les longituds d'ona llargues (vermell, taronja i groc) que les d'ona curta (blau, violeta), desviant lleugerament aquestes últimes i provocant que en grans quantitats aquestes ones curtes es facin apreciables. Per aquesta raó el gel també adopta una tonalitat blava, a diferència de la neu que reflexa tota la llum que li arriba en una capa molt fina que es troba a la superfície (per això la veiem blanca).

Abraçades per bluetooth: la Hug Shirt

2009-04-02T10:57:00.000-07:00

Nominada per la revista Time com un dels millors invents del 2006, la Hug Shirt és una camiseta capaç de "donar abraçades" a distància mitjançant un dispositiu bluetooth.

La Hug Shirt és una camiseta equipada amb sensors per diferents zones del tòrax i dels braços dissenyats per rebre i reproduir dades. Aquests sensors poden generar la sensació de pressió produïda, i té en compte la força amb què fa l'abraçada, la temperatura corporal i les pulsacions del remitent.

Aquestes dades es transmeten via Bluetooth al mòvil i allà tries a qui vols enviar-li (el receptor ha de tenir també una Hug Shirt, s'entén xD). El mòvil receptor que disposa com el de l'emissor d'un programa Java anomenat "Hug Me", interpretarà la informació i la enviarà novament via blueetooth a la camiseta del receptor. Així les possibilitats d'enviar una abraçada a algú que visqui al teu carrer o que estigui a l'altra punta del món són les mateixes.

Només cal disposar d'un mòvil amb bluetooth i que suporti el Java per enviar una d'aquestes abraçades (amb el mateix programa (Software Hug Me) pots codificar tots els paràmetres de l'abraçada i enviar-li a algú que en tingui una... no cal estrictament que l'emissor disposi d'una Hug Shirt). És tant senzill com enviar un sms...

La Hug Shirt es pot rentar tranquilament, ja que els sensors es poden treure i tornar a col·locar amb facilitat. A més, es poden comprar diferents dissenys de samarretes pagant una única vegada pels sensors.

El món de les telecomunicacions arriba cada dia més lluny. Tot i així no cal abusar-ne, ja que arribarem a un punt en què no caldrà relacionar-te amb ningú per tenir un mínim contacte físic: tot es basarà en "hug-kiss-love-sms"...

(Ding Dong!!) Última planta: espai exterior

2009-03-27T15:05:00.000-07:00

Encara que sembli ciència ficció, és una realitat: la NASA investiga i inverteix en un projecte de construcció d'un ascensor espacial. L'ascensor conectaria per via directa la Terra amb l'espai exterior, agilitzant el procés de posada en órbita de naus de càrrega i (per què no?) de naus tripulades d'una manera més econòmica i segura.

S'està plantejant construir-lo a base de nanotubs de carboni (més de 40.000 Km) amb una capacitat de càrrega de 20 tones, sense que hi hagi cap mena de risc. El cable (també de nanotubs) tindria un gruix més petit que el d'un cabell i una força capaç de transportar més de 12 tones.

Els nanotubs de carboni van ser descoberts el 1991 i la seva unitat bàsica és la d'una làmina de grafit enrotllada cilíndricament, de tal manera que el seu radi esdevé de l'ordre d'uns quants nanòmetres. Són lleugers, porosos i tenen alta resistència mecànica.

Electrònicament, poden comportar-se com conductors, aïllants i semiconductors depenent de la geometria del tub. Una altra de les seves propietats interessants és la seva gran capacitat d'emissió d'electrons. Aquest fet fa que presentin aventatges respecte de les pantalles planes LCD actuals: ampli angle de visió, capacitat de treballar en condicions extremes de temperatura i brillantor suficient com per a poder veure les imatges a la llum del sol.

Estructura de capes de grafit

Estructura del diamant

Fullerenc

Nanotubs de diferents geometries cilíndriques

Projecte de llei a Dakota del Nort

2009-03-17T14:43:00.000-07:00

El Senat de Dakota del Nort té a les seves mans l'aprovació per votació d'una nova llei: la prohibició de l'elaboració i difusió d'imatges d'òvuls fecundats i d'ultrasons per tractar-se de pornografia intantil. (Notícia)

Personalment, no se quin tipus de ment perversa és capaç de veure pornografia infantil en imatges com aquestes:

Puc entendre que s'estigui en contra de l'abortament ("negar-li la vida a una persona" [..però fins a quin punt podem considerar-lo "persona"? o.O gran tema de debat]), de l'experimentació amb cèl·lules mare i de la clonació terapèutica (pels mateixos motius, "el dret a la vida" de què disposen els fetus... i fins i tot els òvuls fecundats pel que sembla). Però de cap manera m'entra al cap que s'hagi de prohibir aquestes imatges... no m'imagino el que passa pel cap d'aquesta gent quan miren una ecografia!!!

El secret de la immortalitat

2009-03-08T04:25:00.000-07:00

Molts personatges al llarg de la història han intentat aconseguir la recepta de l'eterna joventut, seguint les pistes d'un tresor ocult o sintetitzant pocions i beuratges prohibits, sense tenir èxit. Doncs bé, qui imaginava que aquest "secret" ja estava en mans dels éssers vius?

Concretament en mans de la Turritopsis Nutricula, una medusa capaç de retornar a la seva forma de pòlip (estat inicial o "d'immaduresa sexual") desprès d'arribar a l'estat de maduresa sexual ("final"). És a dir, que un cop acabat el seu cicle vital no mor com la resta d'éssers vius coneguts, sinó que en certa manera reneix altra vegada.

Aqusta medusa fa entre 4-5mm de diàmetre i arriba a la maduresa sexual en poques setmanes de vida. La "transformació" a pòlip (se suposa) s'aconsegueix gràcies al canvi de cèl·lules de la seva zona externa. El 100% dels individus estudiats al laboratori han retornat a l'inici del seu cicle vital desenes de vegades sense perdre cap tipus de informació genètica ni facultats.

A més, és una espècie amb una gran capactitat d'adaptació ja que es pot trobar a tots els mars i ocenas del món (fins i tot n'hi ha al Mediterrani!).

El "kit" de la qüestió està en pensar si algun dia es trobarà exactament el procediment concret que fan servir aquests cnidaris per tornar a la joventut, i s'aconsegueix manipular-lo de tal manera que sigui aplicable en éssers humans... no és el llenguatge genètic comú per tots els éssers vius? o.o

Benvinguts al blog

2009-03-08T03:33:00.000-07:00

Doncs sí, al final m'he decidit a escriure la primera entrada al blog ^^'... Bé, ja diuen que les primeres vegades costen, per això començaré per un tema fàcil com és el de descriure una mica què faré/escriuré/postejaré en aquest blog...

La meva intenció és comentar i exposar algunes notícies, fets i (generalitzant) "coses curioses" que passen al nostre món, ja siguin relacionades amb la ciència o no, que em cridin l'atenció.

Espero que sigui mínimament interessant i que no es converteixi en una eina alternativa als manuals d'escalada (tema que parlaré més endavant [o no o.O]) per les nits que costa dormir...