L'Heli és el segon element de la taula periòdica, pertany al Grup 18 (Gasos Nobles) per la seva gran estabilitat electrònica (1s2). És un gas molt inert (com tots els del seu grup), inodor, incolor, insípid i no tòxic. És l'element amb el punt de fusió i ebullició més baixos de la taula periòdica (punt de fusió proper al zero absolut [0 K] ), fet que fa que, excepte en condicions extremes de pressió, sempre es trobi en estat gasós.
Malgrat que formi part de l'atmosfera terrestre, no va ser descobert fins el 1868 durant un eclipse solar, en realitzar un anàlisi de la línia d'emissió de la corona solar. D'aquí el seu nom "Heli" procedent d'"Helios", déu del Sol.
A l'aire el trobem en uns 5'2ppm, però l'He constitueix un 20% del material de les estrelles, on contínuament es produeixen fusions nuclears d'Hidrogen. També es troba en jaciments naturals de gas, sobretot als EUA, i és producte de la desintegració de l'Urani.
S'usa com a gas criogènic, en imants superconductors, en química analítica en la cromatografia de gasos, en làsers, com a gas en globus i zeppelins publicitaris (l'He és menys dens que l'aire i el seu volum molar és molt elevat, poques partícules ocupen molt espai i tenen tendència a pujar i a ocupar-ho tot), etc.
S'usa com a gas criogènic, en imants superconductors, en química analítica en la cromatografia de gasos, en làsers, com a gas en globus i zeppelins publicitaris (l'He és menys dens que l'aire i el seu volum molar és molt elevat, poques partícules ocupen molt espai i tenen tendència a pujar i a ocupar-ho tot), etc.
Les partícules d'He gas són més petites que l'aire, és per això que en ser inhalat fa vibrar de manera diferent les cordes vocals, produint una veu més aguda i una mica distorsionada (com la dels pitufos).
